Miscel·lània  Lluís Esteva
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.S.N.: 1130-8524   Dipòsit legal: Gi-1350-2006
246 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, novembre 2006



ÍNDEX:


EN MEMÒRIA I HOMENATGE A LLUÍS ESTEVA I CRUAÑAS, EL NOSTRE PRIMER PRESIDENT


FRANCESC AICART HEREU
Notícia d'unes excavacions arqueològiques a Plana Basarda (Santa Cristina d'Aro) pp 7-14
Entre els anys 1917 i 1918, l'alemany Alfred Klaebisch féu diferents excavacions arqueològiques a les Gavarres i l'Ardenya. Concretament a Plana Basarda excavà dues sitges. En l'article identifiquem els materials que hi trobà amb els que lliurà al Museu de Sant Feliu de Guíxols a principis de 1975, gràcies a les gestions de Lluís Esteva i Cruañas.

JOSEP MARIA NOLLA, QUIM GRAU
El monument funerari sota la torre del Fum (Sant Feliu de Guíxols). Estat de la qüestió pp 15-30
Lluís Esteva Cruañas, amb la col·laboració de P. de Palol, va explorar i identificar, formant part dels fonaments de la torre del Fum del monestir de Sant Feliu de Guíxols, un edifici monumental tardoantic de planta central, quadrat per fora i octogonal per dins, que va ser, de seguida, objecte d'atenció i interès. A partir de dades noves d'excavació i d'una anàlisi crítica de les restes conservades i de les diferents hipòtesis plantejades, es fa una proposta raonada que es recolza en les dades aplegades en l'excavació i en les enormes similituds que presenta en relació amb el conjunt de Santa Magdalena d'Empúries.

SALVADOR VEGA FERRER
L'antic castell de Verges (segles XII-XIX) pp 31-60
El 1607 es portaren a terme unes importants obres de consolidació i reforma de l'avui desaparegut castell de Verges. Seguint el fil d'aquest esdeveniment, proposem un recorregut per la història del poble, des dels seus orígens fins a les portes del segle XXI, tot fent un recull de la dispersa bibliografia que fins avui s'ha editat sobre aquesta entranyable vila empordanesa. Posteriorment, l'article s'ocupa de les obres realitzades al castell a principi del segle XVII i de l'enderrocament definitiu de l'edifici a final del XIX.

NARCÍS SOLER MASFERRER
Terrissa de l'hospital de Santa Caterina de Girona pp 61-80
Algunes de les voltes de l'hospital de Santa Caterina de Girona estan farcides de terrissa, segons una tècnica constructiva habitual de l'edat medieval. La major part d'aquesta terrissa procedeix del carrer de Canaders. Aquest carrer, situat al costat mateix de l'hospital, era el que en continuava la façana cap a l'est i on estaven ubicats la major part dels terrissers de Girona entre els segles XVII i XIX. Examinem aqui el contingut de dues voltes de la tercera planta de l'edifici de l'hospital, la sala Oest, farcida de mamadors i bacins, i la sala Est, amb terrissa i cerà,ica molt variades.

PEP VILA
Sociabilitat pagesa. Dinars de la confraria de Sant Joan Degollaci de Foixà pp 81-96
La confraria de Sant Joan Degollaci de Foixà celebrava cada 29 d'agost la festa del sant patró del poble amb l'elecció d'uns nous confrares administradors. La diada festiva s'acabava amb un dinar de germanor asl qual assistien tots els associats disponibles. A partir dels apunts comptables conservats, reconstrueixo uns quants dinars, celebrats durant la segona meitat del segle XVII, en els quals la carn era la menja més preuada.

NÉSTOR SANCHIZ GUERRERO
Introducció a l'estudi de ràfecs amb rajoles i teules pintades a les comarques gironines pp 97-122
L’estudi pretén analitzar les manifestacions empremtades sota teules i rajols, que, pintades amb pigments rogencs de mangres i el blanc que dóna la calç, conformen ràfecs, barbacanes o voladissos peculiars.

JAUME AYMAR RAGOLTA, MONTSERRAT DARNACULLETA POCH
L'ensenyament a Calonge (1732-1930) pp 123-154
Recorregut per l'ensenyament a Calonge i Sant Antoni des dels primers mestres de minyons fins a les vigílies de la Segona República. Es presenten els problemes d'estatge i habitatge dels mestres, els enfrontaments amb la junta d'instrucció pública per part dels mestres quan la llei Moyano instava a la graduació de l'escola pública, les figures de mestres rellevants de nens i nenes, les escoles privades i les fundacions religioses.

AGUSTÍ ROLDÓS SOLER
Catàleg de targetes postal de Sant Feliu de Guíxols editades per H. Barroso pp 155-172
En aquest treball s'estudia la col·lecció de targetes postal de Sant Feliu de Guíxols, editada per H. Barroso -fins avui, un perfecte desconegut- entre els anys 1905 i 1906, així com la relació que va tenir aquest editor amb el conegut fotògraf Valentí Fargnoli. L'estudi inclou una relació i una descripció de la col·lecció en general i de cadascuna de les postals en particular.

JOSEP CLARA
Odissea d'un lleidatà que volia passar la frontera (1939-1949) pp 173-184
Transcrivim i anotem la narració autobiogràfica d'un lleidatà de Balaguer que, acabada la Guerra Civil, es va dirigir cap a la frontera dels Pirineus i que no assolí l'objectiu d'entrar a Andorra i passar a França fins deu anys després, un cop represaliat i havent conegut el pa que es donava a gairebé totes les presons franquistes de la zona.

JOSEP MARIA MARQUÈS PLANAGUMÀ
Vida i mort de l'Acció Catòlica gironina (1940-1963) pp 185-208
L'Acció Catòlica va ser una organització constituïda entre el 1920 i 1930 a Espanya per enquadrar els fidels catòlics amb vista a una major influència en la societat. A Girona competí des de 1931 amb el fejocisme, que tenia objectius semblants, encara que limitats a la joventut masculina. L'estudi en resumeix l'activitat fins al 1963, d'acord amb les fonts d'informació accessibles fins ara.

S. ALEMANY, J. COLOMEDA
Museu: Prespectives diferents d'un mateix patrimoni guixolenc pp 209-218
Anàlisi de les diferents etapes i polítiques d'ingressos d'un museu, en el context dels diferents moviments culturals i dels diversos equips directius, com ho fou el període dirigit per Lluís Esteva i Cruañas. A continuació en valorem les diferents possibilitats i la riquesa de lectures d'aquests fons d'un museu de territori, com és el cas del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, possant èmfasi en el potencial del patrimoni per contrarestar la despersonalització de l'entorn i contribuir al desenvolupament crític del sentit del lloc, així com en algunes fórmules de participació i diàleg entre el museu i els diferents grups socials.

MARIA SALA SANJAUME, CARME VICENS GARDELLA, SARA BERNIA BOU, CARLES CARRERES VERDAGUER
La pagesia a les Gavarres: Característiques generals i percepcions mediambientals pp 219-228
L'estudi, mitjançant entrevistes personals a 50 cases de pagès de diferents municipis de les Gavarres, permet fer-se una idea de la situació actual, de qui són i com pensen en alguns temes els habitants rurals del massís, així com de les transformacions que s'hi estan donant. Es pot establir una diferència entre els habitants de les masies de les àrees més interiors, que conserven encara les formesde vida tradicionals però amb moltes masies en estat d'abandó, i els que viuen més a prop de la costa, amb molta més influència del turisme i amb transformacions de masies en restaurants i residències.

XAVIER ROCAS, JORDI TURON, M. CONCEPCIÓ SAURÍ
Palafrugell i el seu llibre de privilegis: una reclamació en curs pp 229-238
L'article actualitza la història del Llibre de Privilegis de Palafrugell des de la reclamació de l'Ajuntament de Palafrugell de restitució de la propietat del Llibre el desembre de l'any 2004 fins a l'actualitat. S'exposen les argumentacions de l'Ajuntament que fonamenten la reclamació i lesde la Biblioteca Nacional de Catalunya a l'hora de justificar la seva negativa al retorn, i s'expliquen les gestions realitzades.

CARLES BARRIOCANAL
Vint-i-cinc números de la revista "Estudis del Baix Empordà": Una anàlisi bibliomètrica pp 239-246
Com que l'any 2006 es va publicar el número 25 de la revista Estudis del Baix Empordà, s'ha dut a terme una revisió dels continguts de la publicació durant aquestes dues dècades i mitja. La recerca bibliomètrica ha inclòs la anàlisi del nombre d'articles per volum i la mitjana de planes per article i per fascicle, així com el nombre d'autors per article. En un segon nivell, s'han estudiat les temàtiques dels articles publicats seguint la classificació de la CDU (Classificació Decimal Universal) i, finalment, s'ha dut a terme una classificació municipal dels treballs publicats. Destaquen l'extensió mitjana dels articles i el nombre d'autors, ja que una gran majoria de treballs estan signats per una sola persona. Quan a les temàtiques, l'àmbit principal de l'estudi ha estat la història, d'una forma genèrica, i a continuació, l'arqueologia i els estudis de biografies. Finalment, els municipis del Baix Empordà en què més treballs s'han dut a terme han estat Sant Feliu de Guíxols i Calonge.