Miscel·lània  Pere Caner
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.S.N.: 1130-8524   Dipòsit legal: Gi-1243-2007
194 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, 2007




ÍNDEX:


EN MEMÒRIA I HOMENATGE A PERE CANER ESTRANY (Calonge, 1922-1982)


MARIA VILAR BONET, JOSEPH VILAR BONET
Recordança de Pere Caner pp 7-8

ALBERT VILAR MASSÓ
L’obra completa de Pere Caner Estrany pp 9-84
El treball és una recopilació de tot el que ha escrit l’erudit i historiador Pere Caner Estrany i que es troba a la biblioteca de casa seva. Comprèn des dels primers contes i poesies fins als seus articles d’investigació, passant per obres de teatre, novel·les, viatges... La majoria de l’obra de Pere Caner, encara ara, 25 anys després de la seva mort, és inèdita.

ALBERT VILAR MASSÓ
Pere Caner i la revista Proa de Palamós pp 85-102
Es tracta d’un treball de camp sobre els escrits del mestre i historiador Pere Caner Estrany (Calonge 1922-1982) publicats a la revista Proa de Palamós. La revista palamosina, de caire mensual, va sortir el desembre de 1955. I el primer article de Caner a la revista va aparèixer al número del mes de maig de l’any 1957. I des de llavors no va parar de publicar articles, contes, opinions, troballes arqueològiques. Tots els seus treballs, uns 200, tenien, quasi en la seva totalitat, un denominador comú, el seu poble, Calonge. I d’entre tots els treballs vull destacar la col·lecció de contes dedicats a figures imaginàries al llarg de totes les èpoques històriques, agafant com escenari Calonge. Els contes formen part de la col·lecció Èpoques i Figures, que va escriure entre els anys 1967 i 1971. En molts dels contes de personatges contemporanis es camufla una realitat, la que Pere Caner va viure i va patir en formar part dels vençuts de la Guerra Civil.

JORDI BAUTISTA PARRA
Cartes d’Amèrica: correspondència d’emigrats calongins pp 103-122
De la consulta feta de tres arxius de famílies de Calonge vam trobar força correspondència enviada per alguns calongins que havien emigrat a Amèrica. D’aquesta correspondència transcrivim totalment o parcialment nou cartes que ens permeten conèixer detalls força interessants sobre la vida d’aquests calongins en terres americanes i sobre les circumstàncies del seu viatge.

JOAN MOLLA CALLÍS, ESTHER LOAISA DALMAU
Reminiscències feudals al Baix Empordà cap al 1907 pp 123-166
Pere Caner fou un lluitador. S’ha escollit la victòria contra el feudalisme. Acabà formalment el 1837, però continuà en algunes localitats en forma de caciquisme. Begur ja no tenia senyor feudal, comprà els seus drets el 1604. A Calonge un cop de poble deixà el duc de Sessa sense cobrar censos. Torroella de Montgrí quedà en el Registre de la Propietat domini directe dels Foixà, després del marquès de Robert. El 1907 guanyà un plet a Madrid, però hi renuncià aquell any d’eufòria de Solidaritat Catalana. El modernisme fou l’art de la nova classe dominant burgesa, que Barcelona explota turísticament. Però a Calonge el patrimoni d’aquesta època està desapareixent.

JAUME AYMAR RAGOLTA, MONTSERRAT DARNACULLETA POCH
L’ensenyament a Calonge (II), 1931-1942 pp 167-194
La confraria de Sant Joan Degollaci de Foixà celebrava cada 29 d'agost la festa del sant patró del poble amb l'elecció d'uns nous confrares administradors. La diada festiva s'acabava amb un dinar de germanor asl qual assistien tots els associats disponibles. A partir dels apunts comptables conservats, reconstrueixo uns quants dinars, celebrats durant la segona meitat del segle XVII, en els quals la carn era la menja més preuada.

JAUME AYMAR RAGOLTA
Maria Vilar Bonet (Calonge, 1923 – Barcelona, 2007) pp 195