VOLUM 23
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.B.N.: 84-921668-8-6   Dipòsit legal: GI-144-2004
242 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, abril 2004



ÍNDEX:

FERRAN CODINA
Una premsa de vi romanorepublicana a Bellcaire d'Empordà pp 5-24
Les excavacions d¹urgència realitzades al nucli urbà del poble de Bellcaire d¹Empordà van posar al descobert unes estructures d¹època romanorepublicana que corresponen a una premsa destinada a la producció de vi. Aquest jaciment arqueològic és un element més a tenir en compte per a l¹estudi de la romanització al nord-est de Catalunya a partir de la fundació de la ciutat romana d¹Empúries.

E. CARRERAS, J. M. NOLLA, A. BARTI i R. PLANA
Dues tombes romanes a Llafranc pp 25-36
El descobriment de dues inhumacions acompanyades d¹ofrenes que van ser recuperades i salvades, permet realitzar un estudi detallat i fixar amb precisió la data dels enterraments que ajuden a precisar la història de la necròpoli romana de Llafranc.

MARIA VILAR BONET
Dos documents dels Cruïlles a la vila de Calonge (segle XV) pp 37-44
Aquest estudi es basa en dos documents reials. Un de 1437, per virtut del qual Calonge passà de la jurisdicció senyorial dels Cruïlles a la jurisdicció reial. L'altre, de 1463, és un document de Joan II, dirigit a Martí Guerau de Cruïlles, en el qual relata la participació d'aquest noble en la guerra del monarca. També la derogació dels privilegis de Calonge, a causa de la seva rebel·lió, i la donació de la jurisdicció de dita vila a Martí Guerau i als seus successors.

ERIKA SERNA i SANTI SOLER
Noves dades sobre els Perdigó, escultors baix-empordanesos dels segles XVI-XVII pp 45-52
En aquest article s'aporta informació sobre Montserrat Perdigó i Pere Perdigó, dos membres d'una nissaga de fusters-escultors baix-empordanesos dels segles XVI-XVIII originaris de Vulpellac i també vinculats a la Bisbal. Del primer es dóna a conèixer la contractació de l'obra del retaule de Nostra Senyora del Roser de l'església de Regencós, que se li encarregà l'any 1594 i del segon, la del retaule de l'església parroquial de Saldet, de 1686.

ANNA-MARIA CORREDOR
Desventures d'un jove droguer barceloní a la vila de Pals (1620) pp 53-76
L'article es basa en una causa judicial oberta el 1620 contra un individu, Simó Ferrer, droguer de Barcelona, que havia intentat desprendre's d'unes monedes suposadament falses. Els fets van passar a l'hostal de Pals, on Ferrer s'havia aturat per fer nit de pas cap a les illes Medes. El document, que es conserva en un dels lligalls del Fons Notarial de Pals, reflecteix la mentalitat pròpia de l'època de la persecució del bandolerisme i el presumpte falsador es veu embolicat en un llarg procés del qual no se sap, malaluradament, el final. Les deposicions dels diferents testimonis ajuden a reconstruir una història, de vegades amb matisos còmics, però que en el fons degué ser ben tràgica.

JAUME AYMAR
Els Lloret de Calonge i la Bisbal pp 77-90
La família Lloret fou una de les més il·lustres de Calonge als segles XVI-XVIII i a la Bisbal al segle XIX. Entre els seus membres hi hagué eclesiàstics (canonges, beneficiats, religiosos) militars, advocats, músics... Va entroncar amb una noble família italiana, els Pizzinali, i assolí una certa projecció internacional per les seves relacions amb Itàlia.

ESTUDI, TRANSCRIPCIÓ I NOTES A CURA DE PEP VILA
"Llibre de guisados, escullits particularment de la cuyna estrangera (1867)". El receptari de Melchor de Ferrer i de Manresa pp 91-132
El compositor Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, 1821 - la Bisbal, 1884) va escriure en 1867, en català, el Llibre de Guisados, escullits particularment de la cuyna estrangera, en el qual ens ofereix 83 receptes amb diverses mostres de la cuina italiana i francesa d'aquell moment. El llibre també conté un mostrari de plats de la cuina i de rebosteria catalana.

BENET JULIÀ
Sant Feliu de Guíxols, any 1868 pp 133-148
Per comprendre quina era la vida dels habitants de Sant Feliu de Guíxols a la segona meitat del segle XIX, hem considerat que l¹any 1868 és molt significatiu. L¹article té en compte les activitats marítimes, primordialment portuàries, l¹ascens de la manufactura i del comerç suro-taper, les finances municipals i els aspectes socials i laborals, gràcies a les recerques efectuades a l¹Arxiu Municipal de la ciutat. Es fa incidència en el panorama polític d¹aquell moment, en el qual té un notable protagonisme la figura de Pere Caimó.

JOSEP CLARA
La virginitat de Maria, qüestionada a Sant Feliu de Guíxols el 1891 pp 149-158
Un article publicat sota pseudònim, a Sant Feliu de Guíxols, el 1891, va qüestionar el dogma de la virginitat de Maria. El mestre Rafael Piñol, denunciat com a possible autor de l'escrit, hagué de comparèixer davant l'Audiència de Girona, la qual va absoldre'l de la inculpació d'haver escarnit la religió oficial, gràcies al veredicte del jurat popular.

ALBERT VILAR
La defensa de Calonge durant la Guerra Civil pp 159-168
El treball tracta de la defensa militar dels pobles de Calonge i Sant Antoni davant el possible desembarcament de tropes franquistes a la Costa Brava durant la Guerra Civil. És un treball de camp, que explica els punts defensius fets durant el 1937, però també reivindicatiu, ja que es demana la seva protecció i difusió.

JORDI GAITX
Emili Vigo, veu crítica de les relacions entre l'exili i l'interior, correspondència amb Josep Terradellas (1944-1952) pp 169-198
Emili Vigo, originari de la Bisbal d¹Empordà, fou un dels personatges clau d¹ERC a l¹exili, tant per haver dirigit La Humanitat, el periòdic portaveu d¹aquell partit a França, com per les seves lúcides reflexions sobre el significat de la victòria del bàndol franquista en la Guerra Civil. Vigo es singularitzà en la detecció realista i prematura de les dificultats de la política de l¹exili, així com de la manca de fluïdesa en les relacions entre aquest i l¹interior, la qual cosa es pot atribuir al seu bon olfacte polític i, ensems, a la seva praxi com a historiador i investigador. Aquest article recorda aquesta vessant concreta de la seva persona ­precisament quan es compleixen cinquanta anys de la seva mort­, a través de la correspondència que va mantenir amb l¹aleshores secretari general d¹ERC, Josep Tarradellas.

ESTHER LOAISA DALMAU
La transformació territorial de Sant Antoni de Calonge pel turisme pp 199-228
L'arribada dels primers estiuejants a Sant Antoni ha canviat el tarannà de la seva gent i també el seu paisatge. S'ha augmentat la superfície construïda i s'ha modificat simultàniament el caràcter de la seva arquitectura. Una exhaustiva anàlisi per les seves principals artèries mostra com aquesta invasió ha seguit unes pautes. Primer apareixen els colossals edificis a primera línia de mar, després s'ocupen els horts del carrer Sant Antoni i finalment comença la fase d'enderrocament per reconstruir, fet que encara continua vigent. A més, en els últims vint anys el nucli de la població ha crescut cap enfora fins a ajuntar-se amb zones emblemàtiques que sempre havien estat separades.

CARLES BARRIOCANAL
Avifauna de les suredes baixempordaneses a la primavera pp 229-240
Es presenten els resultats de l¹estudi de les poblacions avifaunístiques de les suredes baixempordaneses a la primavera. Fins ara les úniques dades de què es disposava eren dels anys vuitanta per a les suredes de les Gavarres i inexistents per a les de l¹Ardenya. Mitjançant la metodologia de les estacions d¹escolta, s¹han censat les poblacions d¹aus d¹aquests massissos, durant el cicle reproductor. S¹han analitzat els paràmetres de composició del poblament, s¹han calculat les freqüències relatives de les espècies per a cada massís, així com les preferències ecològiques de les espècies presents. La valoració d¹aquestes anàlisis confirmen que els poblaments avifaunísitics de les suredes de les Gavarres i Cadiretes a la primavera són força similars; l¹única diferència significativa la mostren les preferències ecològiques de les espècies.

RESSENYES
ALBERT JUANOLA i BOERA La parla dels tapers. Diccionari del suro p 241
Diversos autors L'Empordà. Àlbum (edició facsímil) p 242