VOLUM 24
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.S.N.: 1130-8524   Dipòsit legal: GI-448-2005
267 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, abril 2005



ÍNDEX:

J. CANAL, E. CANAL, J.M. NOLLA i J. SAGRERA
El castellum Uellosos del puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà). Vida i mort d'una fortificació carolíngia pp 5-54
La identificació del castell de l'acròpoli del puig de Sant Andreu (Ullastret) com a castellum Uellosos carolingi, ha propiciat un estudi de conjunt dels textos escrits, dels antics documents d'excavació, de les evidències estructurals i del material arqueològic recuperat per fer reviure una fortificació militar del darrer terç del segle VIII i per plantejar noves hipòtesis sobre la incorporació de les terres nord-orientals de Catalunya a l'imperi.

JORDI VIVO
Quatre anys al port: La reconstrucció del primer moll de Sant Feliu de Guíxols (1591-1594) pp 55-68
Uns cinquanta anys després d’haver-se bastit el primer moll de Sant Feliu de Guíxols (1496-1506) la manca de recursos per poder fer el manteniment apropiat havia deixat les estructures portuàries en un estat lamentable. Per redreçar la situació, hom establí la imposició del mollatge per reunir els recursos necessaris per reconstruir el moll i poder-lo mantenir en bones condicions. Finalment, el 1591 s’iniciaren les obres de reconstrucció, que durarien fins el 1594, en les quals participaren de forma preeminent treballadors locals. L’article s’estructura fonamentalment en tres apartats: el primer ofereix unes pinzellades sobre la història de la construcció del primer moll; el segon se centra en una sèrie de consideracions relacionades amb els treballadors; i el tercer repassa (sense cap ànim d’ésser exhaustiu) alguns aspectes relatius als materials i les eines emprats a les obres.

BENET JULIÀ
Notes sobre la Guerra de Separació a Sant Feliu de Guíxols pp 69-84
Es presenta una visió de Sant Feliu de Guíxols al llarg dels anys de la Guerra de Separació o dels Segadors, amb documentació de l'Arxiu Municipal local: cartes dels virreis, de Pau Claris, dels jurats, més els problemes morals i materials de la gent del poble.

DAVID FIGAROLA
El foment de la lectura: Els llibres dels servites d'Empúries i la Biblioteca Popular de Palafrugell pp 85-110
El valor de la lectura és importantíssim, és l'eina bàsica per a l'aprenentatge i per a la formació integral de l'individu, així com la principal via d'accés al coneixement i a la cultura. La publicació del fons de la biblioteca antiga de l'Arxiu Municipal de Palafrugell és una eina clau per a un major coneixement de la història del llibre i la cultura. Aquest fons el formen (la major part) el conjunt de llibres procedents del convent de pares servites d'Empúries, que inclouen obres de devoció, de sants, de teologia moral, sermonaris... A més, l'article aprofita per fer esment de la Biblioteca Popular de Palafrugell, una institució cabdal per al foment de la cultura i la lectura entre els seus vilatans.

SANTI SOLER i PEP VILA
Lletres de bisbalencs de la Renaixença a l'escriptor i polític Víctor Balaguer (1867-1871) pp 111-154
Antoni de Torres, Josep Vancells i els germans Joaquim i Joan Sitjar, bisbalencs il·lustres que cal emmarcar dins el moviment de la primera Renaixença, mantenen correspondència de treball amb l’escriptor i polític Víctor Balaguer. Antoni de Torres, amic, editor i propietari d’El Faro Bisbalense, va pagar de la seva butxaca l’edició, a la Bisbal, en dos volums, de la seva poesia catalana completa.

ANNIE UNLAND
Joan Baptista Coromina. La Bisbal d'Empordà, 11 de maig de 1890 - 27 de setembre de 1919 pp 155-178
En aquest treball, es recorden les principals dades biogràfiques del bisbalenc Joan Baptista Coromina (1890-1919), conegut com a pintor, ceramista, cofundador amb Rafael Masó d'una fàbrica de ceràmica a la Bisbal el 1911. Més precisament, el nostre objectiu és donar a conèixer l'eclectisme dels seus centre d'interès i el seu caràcter poc comú, basant-nos en citacions, il·lustracions, exemples concrets i testimonis orals que hem recollit. Aquestes referències permeten revelar i explicar les nombroses amistats que Coromina ha dut a terme. Lector empedreït, escriptor ocasional, melòman, amant de la natura i de les pedres precioses, crític d'art, empresari dotat per a la recerca, fou un personatge de múltiples facetes. Amic de la broma malgrat una consciència aguda de la gravetat de la vida, va ser apreciat pel seu tarannà enèrgic, la seva sensibilitat i el seu caràcter obert.

JOSEP CLARA
Expedients de responsabilitats polítiques al Baix Empordà pp 179-198
Segons les dades publicades al Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, un mínim de 367 persones del Baix Empordà foren expedientades en virtut de la Llei de responsabilitats polítiques de 1939. Les sentències conegudes no arriben a cinquanta i solament dues van ser absolutòries. Atesa la nova situació europea de 1945, molts expedients foren sobreseïts a partir de 1946.

ANNA-MARIA CORREDOR
Els apiaris del senyor Riera (Pals 1927-1962): Un exemple de l'activitat apícola al Baix Empordà els anys 50 pp 199-224
Pels volts de 1950, Joan Riera va començar una intensa activitat apícola que el va fer famós a bona part de l’Empordà i més enllà i tot. Des de Sant Climent Sescebes i Garriguella, a l'Alt Empordà, fins a Santa Seclina, a la comarca de la Selva, el senyor Riera (així l’anomenaven fora del seu poble) va recórrer el territori agafant eixams, plantant ruscos i venent mel. Va deixar un petit testimoni escrit: l’interpretem com una aportació al món de l’apicultura.

CARLES BARRIOCANAL, BALTASAR PARERA i ELDA MATA
Recuperació de zones humides als camps de golf: El cas del golf Les Serres de Pals pp 225-238
S’ha realitzat la cartografia dels usos del sòl d’un camp de golf de recent construcció (Les Serres de Pals) situat al municipi de Pals, a l’àrea del Baix Ter, en un sector eminentment agrícola de terra baixa. A la vegada, s’ha fet la cartografia del paisatge preexistent abans de la construcció del camp amb l’objectiu de contrastar les dues situacions i veure què i com s’ha transformat el territori. Durant la construcció del camp es van regenerar antigues zones humides i en un curt espai de temps hi van començar a aparèixer comunitats vegetals aquàtiques que abrigaven un conjunt de poblacions d’aus. S’han avaluat aquestes comunitats avifaunístiques, constatant la riquesa d’aquestes zones humides per a aquests vertebrats. Es discuteixen els avantatges per a la fauna que pot produir una adequada gestió dels camps de golf des del punt de vista de la conservació.

JOAN BADIA-HOMS
Relació del Dr. Josep Alsina i Bofill amb el president Tarradellas pp 239-266
L’any 1968 el Dr. Alsina i Bofill va rebre una carta molt llarga del president de la Generalitat a l’exili Josep Tarradellas, amb intenció de que fos difosa, en la qual es feien greus acusacions als moviments catalanistes de l’interior del país i de manera especial a Òmnium Cultural i els seus directius.


RESSENYA
ELVIS MALLORQUÍ El castell de Begur; 1052-1604. Estudi i edició de la venda del castell a la Universitat de Begur, Regencós i Esclanyà l'any 1604 p 267