VOLUM 25
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.S.N.: 1130-8524   Dipòsit legal: Gi-405-2006
238 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, abril 2006



ÍNDEX:

JOSEP TARRÚS, ENRIC CARRERAS, IOLANDA PUIGDEVALL, MARTA PI i ALBERT AULINES
L’excavació i restauració del dolmen del Puig d’Arques, l’any 2001 pp 5-18
A final de l’any 2001 i principi del 2002 el grup Geseart es va ocupar de la reexcavació i restauració del dolmen del Puig d’Arques (St. Cebrià dels Alls, Cruïlles, Baix Empordà), per encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Com a resultat dels treballs, es va descobrir l’accés original del dolmen, un corredor amb murs de pedra seca, i l’estructura esglaonada del seu túmul. La restauració del megàlit va implicar la recol·locació al seu lloc del fragment de coberta que restava i la consolidació dels murs de pedra seca del corredor i dels escalons del túmul.
Actualment, aquest sepulcre de corredor evolucionat o galeria catalana, amb les parets convergents o en V, és un dels monuments megalítics més interessants de visitar al Baix Empordà.

F. BURJACHS, I. EXPÒSITO
ANNEX: “L’anàlisi palinològica” pp 18-24

FRANCESC AICART i HEREU
Un treball inèdit d’Agustí Casas i Vinyas sobre Pla de Palol (Platja d’Aro) pp 25-32
L’article dóna a conèixer una carta d’Agustí Casas i Vinyas a Joaquim Botet i Sisó conservada a la Biblioteca de Catalunya, en la qual va descriure dues llànties romanes trobades a la vil·la de Pla de Palol (Platja d’Aro), jaciment que havien visitat ambdós erudits l’estiu de 1898. Aquest és el primer estudi que coneixem sobre aquestes dues peces, que actualment es conserven al Museu d’Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols.

F. CODINA, J. MARGALL, G. DE PRADO, X. SOLDEVILA
Evidències arqueològiques d’època medieval al nucli històric d’Ullastret pp 33-64
En aquest article es presenten els resultats de la primera excavació arqueològica en extensió realitzada al nucli antic del poble d’Ullastret (Baix Empordà). Amb aquesta intervenció s’ha pogut definir el límit nord de la sagrera de l’església i s’ha excavat una part d’una necròpolis, un edifici civil i un conjunt de sitges d’època altmedieval. També s’han excavat altres estructures de cronologia més moderna. Tots aquests elements es troben situats al nord de l’església parroquial. També aprofitem per donar a conèixer i situar les restes conservades d’una torre de planta circular, ubicada a l’interior d’una de les cases del nucli antic.

BIBIANA AGUSTÍ i FARJAS, DOLORS CODINA i REINA
ANNEX: “Arqueologia funerària: les restes humanes del carrer del Fort, Ullastret, Baix Empordà” pp 65-80

PEP VILA
Dramatitzacions i lectures de la Passió a Ullà (1326) i Fonteta (1797) pp 81-102
En l’àmbit de les llengües romàniques, la literatura religiosa enfonsa les seves arrels en les esglésies i monestirs, en el clergat religiós que escriu i/o serveix aquesta institució secular. Els creients i no-creients eren i són consumidors d’aquesta literatura espiritual. En 1320 uns clergues de la col·legiata agustiniana d’Ullà representen el drama litúrgic de les tres Maries. En 1797 dos vilatans de Fonteta comparteixen la lectura del Gamaliel, narració fabulosa en prosa de la vida de Jesucrist.

LAURA QUER i ADELA ARBÓ
L’armari de la sagristia de l’església de Calonge pp 103-116
Durant l’hivern de l’any 2004, gràcies a l’interès de mossèn Joan Auladell i Rovira, va tenir lloc la restauració d’un armari de la sagristia de l’església de Sant Martí de Calonge. La laboriosa tasca donà lloc a la troballa d’una vistosa policromia, amagada des de feia anys sota nombroses capes d’altres pintures.
El treball que es publica és el resultat de la investigació realitzada per a l’elaboració de la fitxa tècnica, que documenta la restauració.
En aquest cas, sense modificar l’estructura, s’ha sintetitzat la part tècnica de la restauració, alhora que s’ha tractat d’eliminar els vocables més específics, per facilitar-ne la lectura.

ANNA-MARIA CORREDOR
De quan les coses s’escrivien pel seu nom: sis inventaris de principi del segle XVIII (fons notarial de Pals) pp 117-142
Buganter, cassa, ferrada, pastera de tomba... són mots que han deixat de formar part de la llengua quotidiana. El buidatge de sis inventaris de 1716-1717 ens posa a l’abast un material digne d’estudi des del punt de vista lingüístic però també social. Recuperar el lèxic dels inventaris no és només fer una arreplega de mots avui caiguts en desús. Els mots van associats a unes activitats familiars, i doncs, a una forma de vida, i també a uns oficis: recuperar-los, ens ajuda a apropar-nos-hi des de la distància dels anys. El corpus lèxic estudiat mostra clarament que l’evolució de la llengua s’ha de vincular forçosament a l’evolució de la vida.

JOSEP CLARA
L’itinerari religiós d’Andreu Bascós: catòlic, protestant i novament catòlic pp 143-154
L’article ressegueix la ruta tortuosa d’un capellà de la segona meitat del segle XIX, originari de Sant Feliu de Guíxols, que es va fer protestant i que, poc després, rectificà per tornar al si del catolicisme. En l’apèndix publiquem l’escrit de retracció dels errors protestants enviat al bisbe de Girona.

AGUSTÍ ROLDÓS i SOLER
Primer centenari de l’esperanto a Sant Feliu de Guíxols pp 155-172
En aquest treball s’estudia breument l’arribada de la llengua esperantista a Catalunya i, posteriorment, a Sant Feliu de Guíxols, així com el gran desenvolupament que va adquirir a la nostra ciutat entre els anys 1909 i 1916. L’estudi es completa amb una relació dels fets més destacats i la biografia dels seus principals impulsors i valedors.

AGUSTÍ ROLDÓS i SOLER
Catàleg de targetes postal de l’impressor guixolenc Octavi Viader, editades l’any 1901 pp 173-184
Les primeres edicions de targetes postal a Sant Feliu a la darreria del segle XIX, uns breus apunts de la impremta Viader amb relació a l’edició de postals, i la catalogació de la sèrie de postals editada per aquesta impremta al començament del segle XX són la base del present treball.

JOAN MOLLA i CALLÍS, ESTHER LOAISA i DALMAU
Visions de la pagesia de Calonge des de la fi del segle XVIII a la fi del segle XX pp 185-224
La pagesia calongina, a final del segle XVIII, va viure uns anys esplèndids, va simultanejar l’augment, transformació i la comercialització dels seus productes amb altres feines complementàries com les que estan relacionades amb el glaç, el rocall de les rieres o amb el tèxtil. Però a Calonge ja hi havia més artesans i comerciants que pagesos. Dos segles més tard, els descendents d’aquelles famílies pageses encara conserven molts trets. Entre ells, el fet de vendre els seus productes directament als clients o bé als propis masos o al mercat. Són una petita minoria, encara rural, amenaçada d’basorció al món urbà i substitució per l’empresariat agroalimentari. Aquest lligam entre passat, present i futur fonamenta la proposta de declaració d’un conjunt de masos Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.

CARLES BARRIOCANAL
Anàlisi de l’avifauna de la garriga del massís del Montgrí a la primavera pp 225-234
En aquest estudi es recullen les dades de les poblacions d’ocells que es detecten a la primavera a la comunitat arbustiva de la garriga del massís del Montgrí. Mitjançant la metodologia de les estacions d’escolta, s’han determinat diverses variables de composició del poblament avifaunístic. Destaquen la baixa riquesa total o mitjana, i la baixa freqüència relativa de les espècies contactades, en comparació amb altres comunitats mediterrànies. Com s’esperava, hi ha un elevant nombre d’espècies el nínxol ecològic d’explotació de les quals és el sotabosc. També destaca la presència d’espècies d’origen Paleàrtic i mediterrani. Aquesta última és una resposta de la permanència dels matollars mediterranis durant el Pleistocè que va permetre una especiació, que ha romàs fins a l’actualitat.


RESSENYA
ARCADI GILI L'Empordà, 1940-1960 p 235-236
EULÀLIA HORTAL - JOSEP BARGALLÓ Danses i costums del Baix Empordà p 237-238