VOLUM 26
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.S.N.: 1130-8524   Dipòsit legal: Gi-834-2007
240 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, juliol 2007



ÍNDEX:

JOSEP PALLÍ ROIG (Palamós, 19/12/1918 - Barcelona, 01/12/2006)
El `Semanario de Palamós’ i la seva incidència en la premsa de la comarca del Baix Empordà, en el darrer quart del segle XIX pp 5-46

GABRIEL DE PRADO
El castell de Benedormiens (Castell d’Aro). Intervencions arqueològiques (1999-2000): el sistema defensiu del castell pp 47-68
Les intervencions arqueològiques desenvolupades a Castell d’Aro entre els anys 1999 i 2000 van aportar noves dades per al coneixement del sistema defensiu avançat del castell. Aquest estava format, bàsicament, per un fossat excavat a la roca natural completat per una sèrie d’estructures constructives destinades a defensar el portal de la fortificació. Les excavacions també van permetre documentar els diferents usos que es van donar a l’espai en època moderna, una vegada el castell havia perdut la seva funció de fortalesa.

ANNA-MARIA CORREDOR PLAJA
El carrer de la Milana (Pals): un nom que la sap llarga pp 69-80
La Milana és un nom solament oblidat en la memòria popular, tot i que consta en documentació de Pals des del segle XIV i fins a mitjan segle XVIII. Concretament, s’ha localitzat en documents que van de 1341 a 1743 i consta vinculat a uns masos que encara existeixen. Es fa una relació de les dades trobades amb l’objectiu de divulgar el topònim, atès que properament es convertirà en el nom d’un nou carrer del municipi.

JOAN MOLLA i CALLÍS, ESTHER LOAISA i DALMAU
Els remences de Calonge pp 81-102
Trets bàsics per arribar al fons de la qüestió remença. Ho feren al voltant d’un 40% de calongins. Hi havia a Calonge bastants senyors aloers. Quan fou Vila Reial envià un síndic a les Corts de Catalunya. La Sentència Arbitral de Guadalupe no acabà amb l’ordre feudal establert, sinó que el reglamentà, i provocà que la pagesia remença arribés a quasi propietària. Finalment com a record ens queda el paisatge humà de caire ancestral on encara es té costum de reivindicar els drets.

JAUME MARUNY i GISPERT
La pagesia empordanesa d’entreguerres. Un estudi de cas: Pere Maruny i Cals, pagès de Sant Pol de la Bisbal (segles XVII i XVIII) pp 103-122
En el context de les grans dificultats polítiques, econòmiques i socials que caracteritzaren la segona meitat del segle XVII català, un període convuls emmarcat per dues grans guerres (la dels Segadors i la de Successió), l’article proposa un recorregut per la vida d’un pagès de Sant Pol, en Pere Maruny, que hagué de tirar endavant el seu mas i la seva família en aquells temps plens d’enfrontaments, crisis, epidèmies i inseguretats de tota mena. Partint d’un minuciós estudi genealògic, la recerca es va encaminar, a través de l’anàlisi de documentació civil i eclesiàstica, a esbrinar els aspectes més significatius de la vida del nostre protagonista, insistint en aquells trets que millor il·lustren la realitat de la pagesia empordanesa de l’època (estratègies matrimonials, economia del mas, etc.). El treball es completa amb un annex documental.

JOAN ROSAL i SAGALÉS
Les rajoles de mitgeria, un document civil en ceràmica pp 123-142
Anomenem rajoles de mitgeria unes rajoles amb senzilles inscripcions textuals, algunes amb la data, que pregonen, de manera pública i permanent, les condicions de mitgeria de parets situades a las partions entre propietats veïnes. Es troben fixades, de manera ben visible, a les parets a què es refereixen. Es tracta d’una brillant idea, nascuda a mitjan segle XIX, exclusiva de Palafrugell i del seu entorn més immediat. Evita els freqüents problemes entre els veïna a l’hora d’interpretar els drets de cadascun, quant a les parets que els separen mútuament. En aquest treball en donarem els fonaments jurídics, les descriurem físicament, les classificarem per tipologies i explicarem el significat legal de cada tipus de text. Acabarem amb l’inventari detallat de totes les que s’han pogut arribar a veure.

JOSEP CLARA
Josep Vilar, un calongí a l’Havana pp 143-148
Josep Vilar i Blanch, originari de Calonge, va ser un dels molts catalans que, durant la segona meitat del segle XIX, provà la sort de l’emigració a l’illa de Cuba. A partir del testament atorgat a l’Havana, l’any 1890, tres dies abans de la mort, deduïm algunes de les característiques de la seva personalitat i fortuna.

LLUÍS MARUNY i CURTO
Innovació educativa a la Bisbal d’Empordà: l’Escola Laica (1886-1887) i l’Escola Moderna (1903-1909) pp 149-170
L’article aporta informació addicional sobre l’impacte a la Bisbal de l’Escola Laica (1886-1887), sobre el seu promotor, Bartomeu Gabarró, lliurepensador, i sobre els textos escolars que va escriure. Igualment recull informacions sobre l’Escola Moderna de la Bisbal (1903-1909), basada en les idees de Francesc Ferrer i Guàrdia, promoguda per Joaquim Garriga i Pons, llibertari.

GERARD BUSSOT i LIÑÓN
La indústria surera a Sant Feliu de Guíxols i el seu capital estranger (humà i financer), en els segles XIX-XX pp 171-190
L’arribada d’industrials i companyies estrangeres relacionades amb el sector surer a Sant Feliu de Guíxols –així com a les comarques gironines- a mitjan dècada del segle XIX, preferentment de nacionalitat alemanya i francesa, marcaria un abans i un després en el desenvolupament comercial de la indústria surotapera del nostre país. Malgrat això, hi hagué empresaris pioners que a partir del primer terç d’aquell segle, entenent que a les nostres comarques hi havia un camp excel·lent per obrir-se camí –no en va es necessitaven anualment 25.000 quintars de suro recol·lectat, que equivalien a 12.000 quintars lliurats a peu de fàbrica, amb un preu de 41 duros de plata a l’embalatge de trenta mil “finos” o taps de primera (1825)-, s’establiren inicialment i concertaren importants societats amb capital mixt, entre industrials del sector i comerciants estrangers, per passar més tard a constituir-se en companyies amb gestió i cabals forasters propis.

PEP VILA
El receptari de cuina familiar de la palafrugellenca Júlia Frigola Girbal (segles XIX-XX) pp 191-208
Donem a conèixer un generós receptari de la vella cuina familiar de la palafrugellenca Júlia Frigola Girbal, de final del segle XIX i principis del segle XX, amb algun afegit posterior. L’obra reuneix receptes de la cuina catalana, espanyola i internacional, en un moment on encara no s’havia trencat la transmissió de la cultura culinària a les famílies del país.

AGUSTÍ ROLDÓS i SOLER
Catàleg de targetes postal de Sant Feliu de Guíxols editades per Josep Pascal pp 209-228
En aquest treball s’estudia la col·lecció de targetes postal de Sant Feliu de Guíxols, editades per Josep Pascal entre els anys 1908 i 1913. L’estudi inclou una petita biografia de l’editor, així com una relació i una descripció de la col·lecció en general i de cadascuna de les postals en particular.

CARLES BARRIOCANAL
Avifauna dels alzinars del massís de Begur a la primavera pp 229-240
S’ha estudiat l’avifauna present a la primavera als alzinars del massís de Begur. Mitjançant la tècnica de les estacions d’escolta, s’ha determinat la composició de les poblacions d’ocells que es detecten als retalls de la comunitat de l’alzinar que actualment es localitzen a les fondalades i sectors més ombrívols del massís. L’anàlisi de la composició del poblament ha mostrat uns valors de riquesa total i de riquesa mitjana molt elevats. Els valors de preferències ecològiques i hàbits forestals presenten uns perfils de poblacions poc especialitzats forestalment en el conjunt de les espècies detectades; quan s’analitzen les espècies que componen la fracció de les més freqüents (valor de freqüència relativa >50%), aleshores es mostra un perfil que s’adiu més amb un caràcter forestal. L’origen de les espècies és marcadament paleàrtic.