VOLUM 27
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.S.N.: 1130-8524   Dipòsit legal: Gi-1309-2007
342 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, 2008



ÍNDEX:


JOAN BADIA-HOMS
L’escultura romànica de Sant Pere d’Ullastret. Proposta d’interpretació pp 5-24
L’església d’Ullastret ha conservat mostres d’escultura romànica, del segle XI, principalment a l’interior. El conjunt de frisos situat a les impostes d’un arc toral de la nau central, al seu sector de ponent, considerem que presenta un programa iconogràfic coherent, que es el tema d’aquest article.

ELVIS MALLORQUÍ
El castell de Sant Esteve de Mar i el litoral palamosí al segle XI pp 25-66
La localització d’un pergamí de l’any 1063 en els fons del monestir de Sant Pere de Galligants ha permès revisar les hipòtesis que han servit per explicar l’evolució de l’organització territorial del terme de Vila-romà entre els segles XI i XIII i el paper que hi van tenir la parròquia de Santa Eugènia, el castell de Sant Esteve i un desconegut castell Maur. A més, el document aporta noves dades sobre els priors de Sant Pere de Galligants i unes informacions claus sobre un dels llinatges més poderosos del Baix Empordà, els senyors de Monells.

PASQUAL RIBAS i TORRES
La consueta de la parròquia de Sant Mateu de Vall-llobrega (1690-1896) pp 67-154
L’objectiu d’aquest article és parlar un xic de les consuetes i presentar la de la parròquia de Sant Mateu de Vall-llobrega, tot oferint pinzellades dels temes més rellevants i transcrivint la part que hem considerat més important.

JOSEP CLARA
Ramon de Cabrera i de Ciurana (1794-1874), polític empordanès pp 155-166
En aquest treball s’apleguen dades biogràfiques sobre un polític liberal del Baix Empordà, Ramon de Cabrera, que va lluitar en les files del progressismes i que assumí responsabilitats capdavanteres en la política de la primera meitat del segle XIX, tant en l’àmbit de les comarques gironines com més enllà, ja que va ser diputat a Corts en diverses ocasions i ocupà el càrrec de president de la Junta Suprema de Govern de la província de Girona durant les mobilitzacions de 1840 i 1843.

ANNA-MARIA CORREDOR PLAJA
Dos inventaris del mas Corredor de Camargues (Pals) amb la Guerra del Francès pel mig pp 167-188
Dos inventaris del mas Corredor de Camargues (Pals) de principis del segle XIX, un d’una certa extensió i l’altre molt més reduït, ofereixen un modest testimoni de les conseqüències de la Guerra del Francès a casa nostra. Efectivament, vegem com molts dels béns esmentats en el document anterior a la guerra (1802) han desaparegut en l’altre (1810), dos anys després del començament de l’esdeveniment. A banda del seu valor històric, com tots els inventaris, aquests documents presenten un interès lingüístic i social: un cop més, ens adonem que l’evolució de la llengua va lligada a l’evolució de la vida.

XAVIER ROCAS GUTIÉRREZ
Marian Burgués: un terrisser de Sabadell a la Bisbal pp 189-224
L’article dóna a conèixer la trajectòria vital del terrisser sabadellenc Marian Burgués durant els anys en què aquest va viure a la Bisbal (1903-1911). Es ressegueix el seu treball dins el sector de la manufactura ceràmica bisbalenca i es documenta la intensa activitat sociocultural desplegada per ell a la ciutat. Col·laborador sovintejat de la premsa local, la lectura dels seus escrits ens permet conèixer millor la seva personalitat i pensament en temes tan diversos com el món del treball o la pròpia visió de la societat, molt crítica. De la seva producció ceràmica es destaca la manufactura d’un nou tipus de terrissa, la majòlica ordinària.

ENRIC PRAT i PEP VILA
’La conquista de Mallorca per Don Jaume I el Conquistador’ (1859), un poema èpic d’Albert de Quintana pp 225-248
Amb motiu del centenari de la mort del polític i escriptor Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, 1834 – Girona, 1907), reeditem, anotat i amb grafia moderna, el poema èpic La conquista de Mallorca per Don Jaume I el Conquistador, publicat per primera vegada l’any 1859 a Mataró.

JOAQUIM ALVARADO i COSTA
La crisi de la Gran Guerra al sector surer català. El cas del bisbalenc Narcís Nadal i Puig pp 249-264
En el treball analitzem l’actuació de l’industrial surer bisbalenc Narcís Nadal i Puig durant la Primera Guerra Mundial. Després d’analitzar les característiques de les fàbriques de taps de la Bisbal i de les conseqüències per al sector de l’inici de la guerra, s’estudien les vicissituds per les quals passà aquest industrial per a tirar endavant els seus negocis, a partir del seu propi llibre de memòries que redactà molts anys més tard.

AGUSTÍ ROLDÓS i SOLER
Lucien Roisin (1876-1942), fotògraf i editor de postals – la primera sèrie blava de Sant Feliu de Guíxols pp 265-290
Aquest article tracta sobre la primera sèrie de targetes postals de color blau referides a Sant Feliu de Guíxols, amb Lucien Roisin com a fotògraf i Artur Vicens com a editor. El text inclou també una biografia de Roisin i un estudi de les diferents sèries de targetes postals de Sant Feliu que es van editar d’aquest fotògraf.

JOAN MOLLA i CALLÍS, ESTHER LOAISA i DALMAU
Puig ses Forques 1958 (Sant Antoni de Calonge) pp 291-326
A Sant Antoni de Calonge les Gavarres arriben al mar pel Collet, i al cim de la carena hi ha el Puig ses Forques, el Collet i Puig ses Forques són l’origen de Sant Antoni. Fa cinquanta anys de l’aixecament del menhir i del dolmen per grups liderats per Lluís Esteva i Pere Caner. La història del segle XV i la toponímia evoquen penes de mort executades en forques. En els segles XVIII i XIX Puig ses Forques forma part del mas Sant Daniel, anomenat en el segle XX mas Falet. Induït pel turisme, aquell mateix any 1958 s’inicien els tràmits de la seva urbanització, i es salva el turó com a zona verda, avui dia un dels punts d’interès per al turisme cultural.

MIREIA ROS, CARLES BARRIOCANAL, MARTÍ BOADA
Caracterització i propostes de gestió i conservació dels estanyets de Pals i les Closes Fondes (Pals, Baix Empordà) pp 327-342
En aquest article es presenten els resultats de l’estudi dut a terme a tres ullals localitzats a la plana del Baix Ter, al municipi de Pals, coneguts com els estanyets de Pals. S’ha analitzat la fisicoquímica de les aigües de cadascun dels estanyets, s’ha inventariat la vegetació i s’ha estudiat la població íctica i la presència d’amfibis. Malgrat que es tracta d’un espai reduït, els estanyets de Pals i el sector de les Closes Fondes actuen com a veritables zones humides, amb vegetació i fauna pròpies d’aquests amenaçats indrets. Les anàlisis de les aigües han revelat una situació tròfica classificada a mig camí entre la mesotròfia i l’eutròfia. Segons aquests resultats s’han elaborat unes propostes de conservació i de gestió per a aquest indret que inclouen la seva preservació mitjançant acords de custòdia, la creació de zones tampó, la gestió de la vegetació i l’aplicació de programes de seguiment de la qualitat de les aigües.