VOLUM 28
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
I.S.S.N.: 1130-8524   Dipòsit legal: Gi-1182-2009
306 p.  Imprès a Gràfiques Bigas, 2009



ÍNDEX:


JORDI VIVO i LLORCA, JOSEP MARIA NOLLA i BRUFAU
La cupa sota l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols pp 9-26
En el transcurs d’una intervenció arqueològica preventiva a l’interior de l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols sortiren a la llum una sèrie de tombes amb una cronologia àmplia, que anava de l’antiguitat tardana a època moderna. De totes elles, la més remarcable és una cupa, una sepultura romana tardana de tipologia mai documentada fins ara a la zona, que s’afegeix a les altres set tombes romanes, ja conegudes des dels anys seixanta del segle passat, per remarcar l’existència d’una necròpoli romana a l’àrea ocupada pel posterior monestir benedictí.

GUILLEM FERNANDEZ i GONZALEZ
El procés constructiu de l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí pp 27-50
La parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí és un dels edificis més notables del Baix Empordà i per les seves característiques constructives s’endinsa dins del què s’ha qualificat com a arquitectura gòtica meridional. Fins avui la visita pastoral de 1305 del bisbe Bernat de Vilamarí ha servit per fixar la data d’inici de construcció pels volts de 1306. No obstant això, hi ha indicis per creure que la nova església fou començada als anys centrals del segle XIV. Això implica una revisió de les cronologies, per una banda, i la teorització d’un nou procés constructiu, per l’altra.

MOISÈS SELFA i SASTRE
Onomàstica de Torroella de Montgrí (segle XV): antroponímia i toponímia pp 51-70
Un capbreu de la notaria de Torroella de Montgrí de l’any 1440, dipositat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, ens permet estudiar el seu ric contingut onomàstic.

ÀNGEL JIMENEZ
Sant Feliu de Guíxols: el finançament de la Guerra del Francès de juny a desembre de 1808. Amb motiu del bicentenari pp 71-156
En la commemoració del bicentenari de la Guerra del Francès apuntem la modesta aportació humana i econòmica feta per la vila de Sant Feliu durant els primers mesos del conflicte bèl·lic. Molt semblant, segurament, a la d’altres poblacions veïnes de Girona. Com a testimoni de l’abundant documentació inèdita que hi ha a l’arxiu guixolenc –contra el que afirmaren alguns historiadors-, donem a conèixer les actes de la Junta (juny – desembre de 1808).

JONATHAN STARK
La medalla de “Bagúr” i Palamós pp 157-178
Aquest article analitza les circumstàncies que envoltaren l’atorgament de la medalla de ‘Bagúr’ i Palamós, condecoració que honora dues accions navals que van tenir lloc a la Costa Brava durant la Guerra del Francès. Amb referències a un article anterior que examina un esbós dels fets de Begur realitzat per un testimoni ocular i recorrent a diverses fonts escrites en anglès, l’article explica per què alguns participants en aquestes accions, aparentment gens extraordinàries, van merèixer tal distinció.

PEP VILA
Records d’una representació del “Ball d’En Serrallonga”, a Llofriu i Torrent pp 179-188
El Ball d’en Serrallonga era un ball parlat. Una comparsa de gent vestida d’època l’executava per les viles i ciutats catalanes. Era basat en la vida de Joan de Serrallonga (1594-1634), nom popular de Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro, mitificat pel poble. L’escriptora i folklorista Irene Rocas recorda en una nota escrita l’any 1940, des de l’Argentina, haver vist representar passatges d’aquest ball a Torrent i a Llofriu per una companyia teatral ambulant.

DOLORS GRAU i FERRANDO
Quan les parets parlen: els grafits de la casa Bassa Rocas de Llofriu pp 189-200
Aquest article tracta sobre els grafits que diferents membres de la família Bassa Rocas varen escriure sobre les parets de l’antic casal familiar, actual Centre Social i Cultural de Llofriu, durant les primeres dècades del segle XX. La majoria d’aquestes inscripcions són escrits d’enyorança i frases d’enaltiment patriòtic dels descendents d’Irene Rocas que s’havien allunyat del casal empordanès per continuar la seva vida a Amèrica i en diferents punts de la geografia catalana.

MARIONA SEGURANYES BOLAÑOS
Serafí Bassa, l’artista de la saga Bassa-Rocas pp 201-214
El treball és una aproximació a la desconeguda personalitat de l'escultor Serafí Bassa Rocas, artista plàstic, un dels fills de l’etnòloga i lingüista Irene Rocas, de la coneguda nissaga de Llofriu on, a les parets de l’antiga casa pairal, es conserva un interessant conjunt d’inscripcions i dibuixos fets per diferents membres de la família, que ha donat peu a aquest article.

PEP VILA
Sobre l’ús i la conservació de l’article salat, il·lustrat amb un conte de Josep Camós (1936) pp 215-224
Josep Camós, industrial i escriptor ocasional, natural de Palamós, va publicar en un programa de festa major de Palafrugell un conte per a mainada que recorda una faula antiga. Aquesta narració de fets meravellosos, escrita en un català dialectal, ric en topònims, amb uns trets lèxics molt expressius, ens serveix per il·lustrar i denunciar la pèrdua de l’article salat en aquesta àrea geogràfica.

LLUÍS MARUNY i CURTO
Falangistes empordanesos. Un estudi de cas: Josep Maruny Jacas pp 225-244
En Josep Maruny Jacas (1913-1981), bisbalenc, va poder fugir del Comitè Antifeixista, l’estiu del 1936. Va escapar a Perpinyà i va decidir incorporar-se a l’exèrcit franquista, a una bandera de Falange. Va ser també cap local de Falange a la Bisbal el 1940, un any. L ’article respon als interrogants de l’autor sobre com un fill de pagès pobre, el seu pare, s’havia fet falangista.

JAUME AYMAR i RAGOLTA, MONTSERRAT DARNACULLETA i POCH
Ensenyament a Calonge III (1943-1982) pp 245-276
Aquest treball és la continuació i la conclusió dels que porten per títol “L’ensenyament a Calonge (1732-1930)”, miscel·lània Lluís Esteva, IEBE, 2006, p. 123-154, i “L’ensenyament a Calonge II (1931-1942)”, miscel·lània Pere Caner, IEBE, 2007, p. 167-194. El dediquem al període que va dels anys de la postguerra fins a l'any 1982 en el qual hi té una especial transcendència el Col·legi de les germanes carmelites.

FRANCESC AICART HEREU
Lluís Esteva vist per Pere de Palol i Eduard Ripoll pp 277-302
Dos mestres de l’arqueologia de la segona meitat del segle XX, Pere de Palol i Salellas i Eduard Ripoll i Perelló, glossaren la figura de Lluís Esteva i Cruañas en les jornades d’homenatge al mestre i investigador de Sant Feliu de Guíxols realitzades la tardor de 1995. En l’article es transcriuen i comenten les seves intervencions que constitueixen un interessant testimoni de la història de l’arqueologia catalana d’aquest període.
RESSENYA pp 303