HISTÒRIA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ

El 23 i 24 d’octubre de 1976, organitzat pel Museu Municipal de la ciutat, es celebrà a Sant Feliu de Guíxols, la XX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. De la cura de l’edició de les ponències i comunicacions tractades, se n’ocupà Lluís Esteva Cruañas director del Museu, amb la col•laboració de Narcís Masferrer, Joan Torrent, Lluís Pallí, Josep Escortell, Francesc Callicó i Lluís Palahí; el tiratge de 1000 exemplars s’efectuà a l’impremta Masó, de Girona. El llibre sorgí l’any 1978.

Una segona publicació del Museu, sorgí el 1980 dels tallers Gràfiques Bigas, de Sant Feliu de Guíxols, amb el títol en portada “Estudis sobre temes guixolencs”. En ella s’anotava la composició de la junta provisional del Museu Municipal, composta per l’alcalde, com a President Josep Vicente Romà, el ponent de cultura com a Vice-president Josep López de Lerma López, Director: Lluís Esteva Cruañas Secretari: Lluís Pallí Buxó, Tresorer: Lluís Palahí Xargay, Vocals: Josep Escortell Cerqueda, Néstor i el seu germà Joan Sanchiz Guerrero.

Fent un incís recordarem que la salvaguarda i conservació del patrimoni històric, artístic i cultural dels pobles era una tasca que fins llavors estava molt desprotegida en el nostre país. En el període que ara rememorem veurem com els estudis locals experimenten a Catalunya un desenvolupament molt notable, que arriba a pràcticament a totes les ciutats, viles i comarques del territori.

Sobretot des de la Transició han anat sorgint associacions culturals on erudits locals han encapçalat processos constitutius de centres i instituts d’estudis, consolidant-se durant els primers anys de la democràcia.

Paral·lelament, a partir dels anys vuitanta ha tingut lloc l’expansió dels museus, arxius i biblioteques de les nostres comarques, consolidant-se en el transcurs del temps en tant que fons essencials per a la recerca històrica i com agents que integren la vida cultural dels nostres pobles. Donant lloc a noves tongades d’estudiosos, sovint ja de procedència universitària.

Aquell conjunt d’estudiosos aplegats a l’entorn d’aquella primera publicació conscients de que en la recerca històrica tota troballa en la investigació d’arxius, documents, testimonis materials, restes arqueològiques… exigia projecció, en tant que els resultats necessiten ésser avaluats, publicats i divulgats, decidiren donar continuïtat i major abast territorial al fet. Aquesta iniciativa que es va anar madurant, va donar lloc a la creació de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (IEBE).

Així fou com l’any 1981 un grup de persones encapçalades per Lluís Esteva Cruañas (fundador i primer president) crearen a Sant Feliu de Guíxols l’IEBE, institució que va néixer amb la finalitat fomentar la investigació històrica, la promoció de la cultura i la col•laboració en la salvaguarda del patrimoni natural, històric i científic de la comarca del Baix Empordà.

La primera Junta Directiva quedà formada per Lluís Esteva com a President, Joan Badia-Homs – Secretari, Pere Caner Estrany – Tresorer. Vocals: Montserrat Darnaculleta Poch, Josep Escortell Cerqueda, Lluís Pallí Buxó, Néstor Sanchiz Guerrero, Jordi Cama Ribas. Els seus integrants eren de Sant Feliu, de Calonge i de Palafrugell.

Els membres de la Junta són persones amb inquietuds culturals que dediquen part del seu temps en forma econòmicament desinteressada, a desenvolupar tasques a les quals estan adscrits dins l’organigrama de càrrecs.

En aquell incipient moment de la instauració de la democràcia en el nostre país, els estatuts del nou centre, redactats en la encara llengua castellana imposada en temps de dictadura, es varen legalitzar el maig de 1981.

El 1985, la composició de la Junta Directiva es modifica, amb el canvi de tresorer, degut al seu traspàs, per la seva vídua Dolors Hubach, la baixa en els vocals de Jordi Cama i la incorporació de M. Concepció Saurí Ros, Joan Surroca Sens i Josep Matas Balaguer.

El 1986 figuren com components de la Junta Directiva: President: Lluís Esteva, Vice-president: Lluís Pallí, Secretari: Joan Badia, Vice-secretari: M. Concepció Saurí, Tresorer: Dolors Hubach, Vice-tresorer: Montserrat Darnaculleta, Vocals: Josep Escortell, Néstor Sanchiz, Joan Surroca, Josep Matas i Jaume Aymar Ragolta.

L’any 1990, s’incorporen com Vocals: Pere Trijueque Fonalleras, Enric Torrent Bagudà, Miquel Bofill Abelló i Elena Esteva Massaguer.

L’any 1994, amb la defunció del president d’honor i fundador, Lluís Esteva, la nova Junta Directiva es reestructurà de la següent manera: President: Lluís Pallí, Vice-president: Joan Badia, Secretari: Albert Juanola Boera, Vice-secretari: Santi Soler Simón, Tresorer: Pere Trijueque Fonalleras, Vice-tresorer: Miquel Martí Llambrich. Vocals: De publicacions: Elena Esteva, D’edició -correcció: Narcís Masferrer Buixó, Xavier Colomer Ribot, Territorials: Jordi Bautista Parra, Montserrat Darnaculleta, Dolors Ubach, Enric Torrent, Lluís Costa Fernández, Joan Gasull Ponsatí, Josep Pallí Roig, Carles Roqué Pau, M. Concepció Saurí, Gerard Bussot Liñon, Pere Barreda Masó, Josep Escortell, Lluís Palahí, i els germans Joan i Néstor Sanchiz. Amb representació doncs en les poblacions de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, La Bisbal, Palamós, Calonge, Torroella de Montgrí, L’Estartit, Begur, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro.

L’any 1997 s’incorpora entre els vocals territorials Xavier Rocas Gutiérrez. L’any següent s’hi afegeixen l’Anna Aynier Ruart (Pals) i la Montserrat Pérez Garcia (Calonge), i n’és baixa en Narcís Masferrer. L’any 1999 Xavier Colomer és substituït per Dolors Barceló Moner.

L’any 2000, s’anoten com baixes: Jordi Bautista, Enric Torrent, Gerard Bussot, Pere Barreda, Josep Escortell i els germans Joan i Néstor Sanchiz; s’incorporen a la junta: Carme Adroher i Bona, Anna Maria Corredor Plaja, Francesc Aicart Hereu, Maria Àngels Vilallonga Casanovas i Antoni Roviras Padrós.

L’any 2001 es produeix l’alternança del tresorer pel Vice-tresorer, quedant com a Tresorer Miquel Martí i com a Vice-tresorer Pere Trijueque; així com Xavier Rocas com Vice-secretari, i Santi Soler com Vocal.

S’incorporen com vocals territorials: l’any 2002 M. Teresa Solé Gabarra; l’any 2003: Pilar Morera Basuldo, Isabel Pernal Suñer, Imma Cruañas Lozano, Xavier Conchillo Roca, Carles Salgas Padrosa i Jordi Fusté Pericay; l’any 2004: Salvador Vega Ferrer i Marta Payeró Torró; l’any 2005: Núria Aupi Gifre i Joan Margall Sastre; l’any 2006: M. Mercè Rovira Regas, Aurèlia Carbonell Puertas i Gerard Cruset Galceran.

L’any 2007 Carles Roqué substitueix a Pere Trijueque com Vice-tresorer. Incorporant-se com Vocals territorials: Gabriel de Prado Cordero i Margarida López Roberto. Causa baixa per defunció: Josep Pallí Roig.

L’any 2009 la nova Junta Directiva és formada com segueix: Presidents d’Honor: Lluís Esteva Cruañas i Lluís Pallí Buxó. President: Joan Badia – Vice-president: Xavier Rocas – Secretari: Albert Juanola – Vice-secretària: Montserrat Pérez – Tresorer: Miquel Martí – Vice-tresorer: Carles Roqué – Assessors: de biblioteca: Elena Esteva – de difusió: Pere Trijueque – d’edició: Francesc Aicart – de redacció: Anna-Maria Corredor, Lluís Costa, Mª Teresa Solè. Vocals territorials: Begur: Alfred Barros Camarasa – La Bisbal d’Empordà: Jordi Frigola Arpa – Calonge: Montserrat Darnaculleta – Dolors Ubach – Castell -Platja d’Aro: Xavier Conchillo – Gabriel de Prado – Mont-ràs: Mercè Català Ortiz – Palafrugell: Núria Aupí – M. Concepció Saurí – Palamós: Carme Adroher – Joan Gasull – Pals: Anna Aynier – Sant Cristina d’Aro: Pilar Morera – Sant Feliu de Guíxols: Lluís Palahí – Jordi Vivo Llorca – Torroella de Montgrí: Gerard Cruset – Joan Radresa Casanovas – Antoni Roviras – Verges: Salvador Vega Ferrer.

Els objectius bàsics de l’associació referits en el Capítol II – article II en els seus estatuts redactats en l’idioma propi, renovats el 19-12-09 són:

1)Les finalitats de l’entitat seran impulsar i organitzar tota mena d’activitats exclusivament de tipus cultural (artístiques, científiques, humanístiques, etc.) en especial les dedicades a la investigació, al coneixement, a la formació i a la divulgació, promoció i difusió de la cultura comarcal del Baix Empordà i catalana en general.

2)La seva activitat principal consistirà en una publicació anual, el contingut de la qual seran temes d’investigació diversa referits a la comarca del Baix Empordà. També podrà editar altres publicacions, si bé llavors necessitarà l’acord majoritari de la Junta Directiva.

La seu social permanent de l’Institut està ubicada a l’antic Hospital de Sant Feliu, amb subseus a Palamós (Casa Montaner) i Llofriu (Centre Cultural Bassa Rocas).

L’any 2010 s’afegeix un vocal territorial per Bellcaire d’Empordà: Mariona Font Batlle. L’any 2012 s’integren com vocals: Jordi Turró Anguila per la Bisbal d’Empordà, Jordi Gaitx Moltó per Santa Cristina d’Aro, i Joan Vicens per Sant Feliu de Guíxols.

L’1 de juny de 2012 s’efectua la donació del fons d’àmbit gironí de la biblioteca personal de Lluís Pallí a l’IEBE, ingrés que s’incorpora a la col•lecció bibliogràfica de l’Institut que es troba cedida a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i ubicada a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit.

En data 1 de desembre de 2012 s’elegeix nou President, quedant anomenat com a tal Xavier Rocas, amb la següent composició de Junta Directiva i altres col•laboradors: Vice-presidenta: Montserrat Pérez, Tresorer: Miquel Martí, Secretari: Jordi Vivo, Vice-tresorer: Carles Roqué, Vice-secretari: Albert Juanola. A més dels següents assessors i col•laboradors: Francesc Aicart, Joan Badia, Lluís Costa, Elena Esteva, Gabriel de Prado, Antoni Roviras, M. Concepció Saurí, M. Teresa Solé, Pere Trijueque i Salvador Vega. S’incorporen com a nous vocals territorials: Toni Bonfill per Begur, Jordi Turró per La Bisbal, Jordi Gaitx per Santa Cristina d’Aro, i Joan Vicens per Sant Feliu de Guíxols.

L’Institut produeix des de 1981 una publicació bàsica anual. Una miscel·lània que porta el nom de Estudis del Baix Empordà, que ha fet aparèixer sense interrupció any rere any. El 2012 s’ha arribat al volum número 31 dels seus Annals, a més de les miscel•lànies publicades l’any 2006, en memòria de Lluís Esteva i Cruañas (1906-1994) i el 2007, en homenatge a Pere Caner i Estrany (1922-1982). Aquestes publicacions representen unes 9000 pàgines impreses de resultats de recerca corresponents a quasi 400 articles de recerca de disciplines diverses sobre la comarca. Treballs publicats, realitzats per uns 180 autors diferents; molts d’ells esmentats en la present compilació de noms i dates. L’impremta: Gràfiques Bigas de Sant Feliu.

Aquests resultats són fruit del treball de tot un munt d’investigadors amb estudis universitaris en molts casos, arqueòlegs, arxivers, geòlegs, museòlegs … que al costat d’estudiosos i erudits de cada lloc concret, produeixen, estimulen o apleguen treballs de recerca, de salvaguarda, de restitució i de valoració afinada de cada treball, tota una feina i dedicació a la historiografia local. La quantitat de treballs de recerca inèdits publicats per l’IEBE, avalen aquest mèrit.

L’IEBE des del seu inici forma part com a membre del Patronat Francesc Eiximenis, un organisme autònom de la Diputació de Girona, fundat l’any 1946, i que federa els centres o instituts d’estudis locals i comarcals de les comarques gironines als quals dona suport en les seves activitats culturals i científiques. El pressupost de l’Institut depèn en bona part de les subvencions del Patronat.

L’esperit d’aquell entusiasta grup d’erudits i estudiosos locals, persones que van posar-se d’acord per unificar forces i criteris diversos dedicats a fer recerca i difondre el coneixement sobre l’entorn proper, segueix present en l’interior de l’entitat, complimentant així un objectiu de promoció cultural autòctona en el camp de la investigació històrica que cada any esdevé en la nostra comarca.

En termes surers (molt propi del territori), la llavor de l’aglà va germinar en el seu dia i l’alzina és ben viva i continua creixent.