Segur que tots, una vegada o altra, hem pensat en allò que podia haver-nos donat una determinada fesomia. La possessió d’un cert vernís que afecta el caràcter i les maneres, inclinacions i activitats que ens distingeixen, és un fenomen que s’observa en totes les persones procedents de regions formades en l’antigor. Es tracta (si voleu), d’una cosa lleugera, cada cop més diluïda per raó dels contactes i de les barreges que comporta l’actual ritme de vida; però que subsisteix i és visible si ens aturem a examinar el comportament i les preferències de la gent que resideix en determinades contrades velles. I, aquesta personalitat, aquesta manera de ser pròpia i diferenciada, la tenim els empordanesos.

No tinc cap dubte que, a la nostra comarca, igual que deu passar en d’altres llocs d’història reculada, hi deu haver quelcom d’espiritual i eteri (i per tant no mesurable) que probablement prové de l’aire, del clima, de les pedres o dels colors del paisatge, que es projecta en el col·lectiu de persones que hi vivim, i que va treballant, perfilant i arrodonint un determinat tipus humà característic.

Ara bé, també és cert que a mesura que s’han eixamplat els horitzons i l’intercanvi entre persones ha esdevingut més nombrós, els costums han anat evolucionant i en certa mesura desdibuixant. I així, del tipisme, d’aquella idiosincràsia empordanesa primigènia en resta cada cop menys. Queda només un cert regust, que els carrers i la natura que ens envolta fan inevitable. Una influència del medi que, actuant com a aglutinant, ens fa, a tots, solidaris, malgrat que avui s’estigui posant a prova en major escala que mai.

És per això que, per combatre aquest perill d’uniformització les ciutats, les comunitats que formen les persones, requerim, entre altres coses, un exercici continu de “memòria”; necessitem que ens recordin d’on venim i qui som per tal que perduri i s’afermi el nostre sentit de pertinença.

I en aquest sentit, l’existència del nostre Institut d’Estudis Comarcal i la seva publicació associada, els Estudis del Baix Empordà, acompleixen des de fa més de quaranta anys aquesta tasca. Al llarg de la seva ja llarga trajectòria l’Institut ha anat esdevenint el veritable motor de la investigació a casa nostra, i la seva publicació, nascuda amb la clara voluntat de convertir-se en testimoni escrit de la recuperació i preservació de la memòria col·lectiva comarcal, dels seus trets d’identitat i del seu patrimoni històric, cultural i natural, ha servit de marc perquè els estudiosos del país reflexionin sobre la realitat del nostre territori des de diverses òptiques i sensibilitats. Una publicació que acull recerques que provenen tant del món acadèmic com d’investigadors independents, vinculats al territori pel qual el centre s’ha proposat de vetllar.

Una continuïtat d’aquests annals i del propi Institut que només es pot justificar, per la funció social que fa en el seu territori i a la orientació àmplia d’interessos culturals que aplega, a més del que aporta a la ciència i a l’acadèmia, amb les quals, evidentment, també interactua. Una publicació i un Institut de Recerca que amb continuïtat, i constància, han participat i participen cada cop de manera més activa en la vida de la nostra comarca, aprofundint en el seu coneixement, amb clara voluntat de servei de la seva gent i amb una clara militància al país.

Xavier Rocas Gutiérrez