Fa 25 anys que Pere Caner no es troba entre nosaltres. Ens va deixar prematurament, als 60 anys, quan estava a punt de jubilar-se de les seves tasques professionals, quan podia emprendre tota una colla de projectes intel·lectuals ajornats i quan podíem esperar els millors fruits de les seves proverbials i demostrades inquietuds com a historiador, literat, activista cultural…

Pere Caner figura entre els fundadors de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ en un lloc preeminent. Va ésser un puntal ferm i decidit d’aquell grup inicial, encapçalat per Lluís Esteva, que aconseguí tirar endavant el nostre centre d’estudis comarcal.

Per a tots nosaltres, els membres actuals de l’IEBE, el record de Pere Caner i de la seva trajectòria intel·lectual i vital esdevé un exemple permanent, inesborrable. La seva lluita com a defensor de la nostra llengua i la nostra cultura, com a impulsor d’activitats culturals a l’etapa fosca i difícil de la darrera dictadura, fins a patir les conseqüències de la persecució política, mereix la nostra més pregona admiració.

La seva vila de Calonge i tot el seu món van ésser el fonament i el ferment de les múltiples preocupacions envers el país i de les activitats culturals i socials de Pere Caner. A Calonge, avui, hom ha procurat rememorar de forma apropiada la seva personalitat irrepetible: la nova biblioteca pública porta el nom de “Biblioteca Pere Caner”. A Calonge, el 2007 ha estat proclamat “Any Pere Caner” i s’han programat tota una sèrie d’actes culturals, amb l’edició d’una biografia i d’una obra inèdita de l’homenatjat.

A l’IEBE que, com ja hem remarcat, considerem Pere Caner un dels nostres referents ineludibles, ens felicitem d’aquests reconeixements. Nosaltres hi hem volgut contribuir amb l’edició de la present MISCELLÀNIA PERE CANER.

El recull d’estudis que presentem demostra, una vegada més, l’arrelament de Caner a la seva vila natal. En gran part gràcies al seu llegat i al seu mestratge hem aconseguit editar un volum amb contingut exclusivament calongí, amb treballs escrits per investigadors locals o estretament relacionats amb el municipi. No hi ha dubte que el nostre homenatjat hi va deixar una llavor intensa i permanent.

La nostra aportació contribueix al coneixement de diversitat d’aspectes de Calonge i, en conseqüència, del Baix Empordà; pensem que a Pere Caner li hauria agradat i mereixeria el seus aguts i pertinents comentaris. Amb aquest esperit posem aquest volum d’estudis a la consideració dels nostres associats i de tots els interessats en les nostres publicacions.

Institut d’Estudis del Baix Empordà

Sentim la necessitat de participar en la feliç idea de fer un homenatge pòstum a l’estimat Pere Caner, plasmat en un llibre en el qual cada un de nosaltres aporti fets de la seva vida.

Pere Caner, calongí exemplar, va estimar com ningú la terra, passejant una i altra vegada carrer per carrer i lloc per lloc, guardant en la memòria tot allò que estimava útil per ser comunicat al pròxim. Així va néixer la seva important producció escrita. S’interessà per tota classe de matèries, tant els fets històrics, com l’arqueologia, i ho relacionà acuradament, no van quedar fora la forma de vida i la demografia.

En tota la seva obra hom pot sentir l’amor que brollava del seu cor generós.

Pel costat del seu pare, Martí Caner, ens lligava un llunyà parentesc. Una noia Vila del carrer Nou va casar-se amb un Caner. Sempre vàrem observar en el nostre pare una estimació per la nissaga Caner – a cal Sec en el llenguatge familiar- a pesar de la llunyania del parentesc, cosa que, amb pena, veiem desaparèixer. En Martí Caner va formar part de la Junta de la “Caja de Ahorros de Calonge”; mai va fallar al nostre pare i sempre li féu costat; la sentien com a pròpia.

Sent important el que ja hem dit d’en Pere Caner, ens sembla que ho és més l’amistat amb una part considerable del jovent de la seva època. Un grup notable de nois, que mai pensarien en la Universitat, el seguien contents, i l’acompanyaven en les excavacions, se sentien joiosos per haver trobat un tros de ceràmica antiga per començar a forjar el Museu. Creiem que en Pere els havia explicat el més bàsic de l’evolució de la humanitat, i justificava així Tacte de la recerca. Aquest grup, al qual podríem denominar “els nois d’en Pere Caner” és de bona fusta, amb qualitats innates, evidenciades marcadament en especial en tres d’ells, en Pere Vinals i en Lluís Vilar, en l’escriptura i en Joseph Gendrau, en la poesia; pensem que el mestre Pere Caner, les féu brotar.

No obstant el parentesc i la relació que la nostra família mantenia amb els seus pares, nosaltres no vàrem mantenir un veritable diàleg amb en Pere fins a l’any 1936. Tots estudiàvem batxillerat, nosaltres a l’Institut de Girona i en “Peret” a l’Institut de Sant Feliu de Guíxols. Foren els fets que s’iniciaren el juliol de 1936 que condicionaren el canvi d’institut de Girona a Sant Feliu de Guíxols; d’aquesta manera viatjaríem a diari de Calonge a Sant Feliu i viceversa. Això va fer que a l’octubre de 1936 ens valguéssim a diari del mateix vehicle de la Societat Ribot, Font i Artigues.

De Calonge també venia el meu cosí germà en Juli Pallí, en Ramon Roig, i les Maries Castelló i Mestres. A la crüilla ens sumàvem al grup integrat pels aspirants a batxiller de Palafrugell, Palamós i de Llevantí de Mar (el San Antoni de Calonge del 36-39). El vehicle de les 8.15 h. podia rebre el nom de bus dels estudiants. Sempre vàrem arribar a temps per poder entrar a l’Institut (habilitat a la Casa Patxot, del passeig del Mar), a les 9 del matí.

En els trajectes d’anada i tornada, en Pere Caner era l’alumne amb més gatzara, però ordenada i ocurrent. Mai va molestar cap passatger; algú procedia de Figueres (començament de concessió) i potser portava un pa ben blanc, francès, que feia denteta a tothom. Anem a contar un sol acudit. Quan algú esternudava, fenomen que ocorria amb molta freqüència, en Pere Caner deia, amb veu forta: SALUT i un duro cada minut. Així eludia la paraula JESÚS que era la que havíem dit des de la infantesa en semblant ocasió. Ho recordem perquè fou el que sentírem més vegades durant els vuit mesos d’anades i vingudes. Ens sembla veure la cara vermelleta i somrient, de l’estimat Pere Caner.

En resum, Pere Caner és el calongí que més ha estimat la terra nadiua. Diem “és” en lloc de “fou”, perquè la seva obra, escrita amb ploma enamorada i fàcil, perdura en el temps i les noves generacions continuaran gaudint de la descripció del Calonge antic i també del que ha entrat en la modernitat.

Amb ànima de veritable mestre, va formar un grup de deixebles, que no solament l’adoraran en vida, sinó que segueixen fidels als seus generosos principis.

Maria Vilar Bonet

Joseph Vilar Bonet